Elvira Lindo: Lugares que no quiero compartir con nadie

Us vull parlar de la ELVIRA LINDO una escriptora i columnista estimada del País que fa 10 anys que viu a Nova York ha fet una recopilació des de la seva perspectiva privilegiada de novaiorquina dels seus llocs preferits de la ciutat...

llocs que encara existeixen,. altres que ja han anat desapareixent i altres que no moriran mai...: ens parla del Upper East side on viu, de la gent que coneix, analitza el bestiari de la ciutat...ens explica la gent que hi coneix caminant i caminant amb la seva gosseta o el seu marit el conegut escriptor Antonio Muñoz Molina .. l'impacta de la caiguda de les torres bessones.. la visita dels fills que ja s'ha fet grans ...el gimnàs de barri i els personatges que hi troba.. els parc i museus.. però sobretot els locals plens d'encant: botigues, bars, restaurants, clubs.. els amics que es fan i es desfan, que tornen, que somnien en una terra promesa que no ho es tant..

Us he posat un parell de frases que m'he subratllat perquè m'he identificat plenament amb molts retalls d'aquesta Amèrica on ja també hi estat immigrant..

Ella parla amb expresions molt seves, molt Elvira Lindo i ens fa estimar-la.. para de "brujulear sin destino", dels "lugares de barrio que resumen el ir y venir de los dias, que albergan encuentros vecinales, detienen un poco el tiempo y nos protegen de la vida en la intemperie".. parla de llocs que desapareixen i els anomena: "lugares en el vertedero de la memoria"..

Com a bona escriptora i mitòmana.. s'esplaia i ens fa disfrutar amb els seus mites de la literatura i les cases on han viscut i que ella ha visitat als Estats Units: de la casa de Mark Twain a la de Louis Armstrong, Satchmo ..

Ja ho diu ella: SON MUCHOS LOS NUEVA YORES QUE HAY EN NUEVA YORK.. COMO MUCHOS LOS AMORES QUE HAY EN EL AMOR... I per això vol deixar per escrit aquestes impressions que estan fetes a la mida del seu esperit: LIGERO, ZASCANDIL Y POCO POMPOSO..