El Museu de l’Empordà de Figueres situat a la mateixa rambla ha muntat una sessió de cinema documental per aquest divendres 25 de novembre a les 7 de la tarda. Presenten Rivers and tides, un documental creat ja fa 10 anys per Thomas Riedelsheimer que retrata el procés creatiu i la forma de treballar del fotògraf i escultor angles ANDY GOLSDWORTHY que fa 30 anys que crea part de la seva obra a boscos i lleres de rius de tot el  mon sense altres eines que les seves mans. Si us interessa la seva feina us deixo un link per veure com es aquest procés en perfecta comunió amb la natura..A "Rius i marees" veiem l'artista que utilitza fulles, branques, pedres, gel, aigua, sorra i de forma artesanal fa que aquests materials expressin un missatge de sensualitat que molt sovint és efímer com la vida, breu i preciós ennmarcat en la natura que sàviament tot ho transforma i enriqueix...

Andy Goldsworthy explica que disfruta d'aquesta llibertat d'utilitzar únicament les seves mans i que les eines les troba en la pròpia natura... si neva doncs treballa amb els flocs de neu i si es la tardor doncs aprofita la caiguda de les fulles

La projecció anirà seguida d’una xerrada-debat amb el naturalista Jordi Sargatal, naturalista i l’Anna Capella, directora del Museu de l’Empordà.

I avui us deixo amb la musica del music, compositor i actor japonès RIUYCHI SAKAMOTO.. molt conegut per la seves precioses bandes sonores, entre elles L'últim emperador que li va proporcionar l'Oscar, i que va començar fa molts anys a una banda japonesa coneguda com la Yelow Magic Orchestra..

El tema escollit es aquesta joia del 1983 i que pertany a la pel·lícula BON NADAL MR.LAWRENCE de la que va composar la banda sonora i on ell apareixia actuant també al costat del David Bowie. Us deixo amb musica que ajuda a posar moltes imatges... espero que us agradi.. Bona nit

Camps invisibles al Centre d'Art Santa Mònica

La exposició Camps Invisibles, geografia de les ones ens explica de forma molt didàctica i amb tallers com les ones de radio han transformat la forma en que comprenem el mon i el cosmos.. CAMPS INVISIBLES dona llum a un mon enigmàtic i desconegut.

I es que estem envoltats d'ones i de rastres electromagnètics i per això aquesta exposició ens fa reflexionar sobre les politiques que es podrien adoptar, per exemple els governs, si les xarxes wifi fossin gratuïtes.. Avui dia tant si busquem cobertura per al mòbil o ens intentem connectar a una xarxa pública de Wi-Fi, com si fem servir un GPS per saber on som, el lligam que tenim amb els llocs pot estar tan condicionat per les tecnologies radioelèctriques com per estructures físiques de maó i vidre.

A la exposició hi trobem una interessantíssima instal·lació sobre les antenes de Radio Liberty de la platja de Pals que fa poc van ser desmantellades i  quin era el paper que van jugar aquestes antenes.. Pels qui no ha sàpiguen era  una emissora de ràdio propietat del govern nord-americà que des de l’any 1951 fins el 2001 va emetre informació propagandística dirigida al bloc soviètic des de la platja de Pals, al Baix Empordà. La idea doncs es fer-nos donar compte que hi ha un mon de programes militars misteriosos, d' instal·lacions clandestines de seguiment i satèl·lits secrets

Una altre de les instal·lacions interessants n'és una que reprodueix la nostra ombra en una pantalla blanca i ens converteix en una antena que va sintonitzant ràdios i freqüències segons ens anem movent. D'alguna forma vol cridar l'atenció sobre qui exerceix el control del dial de radio i com els governs poden decidir el que escoltem o no..

Son moltes les sensacions que ens provoca aquest recorregut pel Santa Monica... des de poder gaudir del silenci hertzià total quan ens tanquem dintre d'una gàbia que se'n diu de Faraday on no hi entra cap càrrega elèctrica,

a aprendre  a fer ones... un taller que ens ensenya a construir aparells de radiodifusió de forma senzilla i econòmica, i de participar en xarxes ciutadanes wifi, etc.

Del bisturí al pinzell, l'art de Josep Maria Vilarrubias

L'art sempre m'inspira i sobretot les delicades làmines d'un metge que fa uns anys agafa els pinzells i pinta i dibuixa: bodegons, paisatge, retrats...
Us vull parlar avui del doctor JOSEP MARIA VILARRUBIAS que aquests dies i fins el 29 de febrer exposa a la Galeria Joan Gaspar de Barcelona.. a la Plaça Letamendi número 1.. Parlo de 53 quadres de diferents mides tots ells creats aquest any 2011 i que tenen com a tema productes de l'horta, fruites, producte del mar i plantes.. 

Així.. llueixen magnífics uns escamarlans, uns crancs, les bruixes, les cebes, les llimones, les granades i totalment imponents la magnòlia rosa, les dàlies, les orquídies, les buguenvíl·lies, les peònies...totes elegants i triades...

Tot aquest imponent attrezzo natural surt en molts casos de la seva pròpia finca, de l'estudi del pintor situat a la comarca de la selva de Girona a Can Gascons.. Es un oasi on ell te la suficient pau per poder dibuixar en pau absoluta aquest retalls naturalistes.. Jo que l'he vist treballar ho fa amb un gran lupa i una bona il·luminació per poder veure amb tot el detall l'estructura delicada i perfecte de que estan fets..

No ens oblidem que el doctor Vilarrubias ha estat un gran cirurgià, artesà del bisturí no nomes dels pinzells o l'escultura .. Es llicenciat en Belles arts i en Medicina i com a metge cirurgià li va tocar fer moltes làmines de tècniques d'anatomia, traumatologia i de cirurgia ortopèdica.. per això aquest domini tan àgil del pinzell i el llapis.. 40 anys de professió donen per a molts i molts moments de satisfacció i dedicació. Va ser el metge que va dissenyar les primeres pròtesis totals de maluc  i genoll d'Espanya i que per les seves mans hi han passat moltíssim esportistes d'elit i es un dels pioners en el transplantament d'ossos i tendons..

Aquest art del bisturí ara l'aplica al pinzell, com us deia, però encara ahir que vaig tornar a la Galeria Joan Gaspar a inspirar-me, el propi senyor Gaspar, deia que si hagués estat en actiu els quadre haguessin volat... que la vàlua de totes aquestes lamines hagués estat reconeguda i adquirida per a tots aquests que han tingut la fortuna de trobar les seves delicades mans.

Només recomanar que si teniu amor pel dibuix i la natura no us ho perdeu.. Les escoles de dibuix crec que ho haurien de posar-ho a l'examen i anar a veure una feina com aquesta, i fins i tot com deia ahir el senyor Gaspar, els grans naturalistes del segles passats com Jean François La Perouse o Carlos Lineo també l'haguessin admirat..

Elvira Lindo: Lugares que no quiero compartir con nadie

Us vull parlar de la ELVIRA LINDO una escriptora i columnista estimada del País que fa 10 anys que viu a Nova York ha fet una recopilació des de la seva perspectiva privilegiada de novaiorquina dels seus llocs preferits de la ciutat...

llocs que encara existeixen,. altres que ja han anat desapareixent i altres que no moriran mai...: ens parla del Upper East side on viu, de la gent que coneix, analitza el bestiari de la ciutat...ens explica la gent que hi coneix caminant i caminant amb la seva gosseta o el seu marit el conegut escriptor Antonio Muñoz Molina .. l'impacta de la caiguda de les torres bessones.. la visita dels fills que ja s'ha fet grans ...el gimnàs de barri i els personatges que hi troba.. els parc i museus.. però sobretot els locals plens d'encant: botigues, bars, restaurants, clubs.. els amics que es fan i es desfan, que tornen, que somnien en una terra promesa que no ho es tant..

Us he posat un parell de frases que m'he subratllat perquè m'he identificat plenament amb molts retalls d'aquesta Amèrica on ja també hi estat immigrant..

Ella parla amb expresions molt seves, molt Elvira Lindo i ens fa estimar-la.. para de "brujulear sin destino", dels "lugares de barrio que resumen el ir y venir de los dias, que albergan encuentros vecinales, detienen un poco el tiempo y nos protegen de la vida en la intemperie".. parla de llocs que desapareixen i els anomena: "lugares en el vertedero de la memoria"..

Com a bona escriptora i mitòmana.. s'esplaia i ens fa disfrutar amb els seus mites de la literatura i les cases on han viscut i que ella ha visitat als Estats Units: de la casa de Mark Twain a la de Louis Armstrong, Satchmo ..

Ja ho diu ella: SON MUCHOS LOS NUEVA YORES QUE HAY EN NUEVA YORK.. COMO MUCHOS LOS AMORES QUE HAY EN EL AMOR... I per això vol deixar per escrit aquestes impressions que estan fetes a la mida del seu esperit: LIGERO, ZASCANDIL Y POCO POMPOSO..

Ruby baby versió de la inclassificable BJORK

RUBY BABY un tema original de Leiber and Stoler de l'any 56 i que van enregistrar per primer cop els Drifters i mes endavant DION i fins i tot els Beatles... i que avui us el presento en la veu d'aquesta inclassificable cantant que es la Bjork i que el va incloure en un disc de jazz l'any 1990... un disc que es deia GLING GÓ

CLARET SERRAHIMA de cap a peus: disseny fet des de Barcelona

Avui us vull parlar de CLARET SERRAHIMA mereixedor del Premi Nacional de Cultura del 2010 i  un dels grans i savis dissenyadors de Barcelona.. 

La meva recomanació és que visiteu la seva exposició CLARET SERRAHIMA DE CAP A PEUS : DISSENY FET DES DE  BARCELONA fins el 19 de febrer  al centre d'art santa monica de les rambles. Es una exposició  comissariada per Oscar Guayabero que ha recollit mes de 100 peces d'aquest creador fetes al llarg de 25 anys de trajectòria i que ha agrupat en 4 àmbits: cap, panxa, ma i peus

Aquest cronista visual que és el Claret Serrahima ha ideat les identitats corporatives pel restaurant el Bulli o per Bravo o el Tapas 24 del grup del cuiner Carlos Avellan... la Fundació Alicia...el cartell commemoratiu del centenari de Joan Miró, la identitat visual del mateix Centre d'art Santa Monica... Ha fet elements gràfics i identitat també per la dissenyadora Sita Murt..

A la secció de la MA m'he trobar feines molt conegudes dels qui vam viure els 80's com ara aquells logos del GRAN COLMADO, el Teatre Romea...va ser creador del Bar UNIVERSAL on vam passar tantes estones i vam viure tantes musiques... Va fer molts cartells pel mercat de les flors... , també es seva la direcció creativa i disseny de col·leccions a les editorials Galera i Destino... eh i tambe va fer el redisseny de l'escut del Barça!!

Amb raó li diuen creador hiperactiu.....!!

Mentre recorria aquest espai he reconegut la MARCA:  AJUNTAMENT DE BARCELONA o la característica B DE BARCELONA que  trobem als equipaments municipals de la ciutat..

I ja pels mes veterans doncs també m'ha fet somriure recordar els cartells del Canet Rock o les cobertes dels discs del segell EDIGSA-ZELESTE d'aquells musics que van començar a publicar en l'època de la ona laietana: l'Oriol Tranvia, Sisa, la Mirasol..

He gaudit aquest mati d'hivern veient retalls dels seus nombrosos treballs  

Nomes per cloure aquesta recomanació dir que el Claret va encetar la seva carrera als anys 70 que ha estat mes de 20 anys professor de la escola EINA i ha dirigit la Agrupació de directors d'art, dissenyadors gràfics i il·lustradors també al llarg de 13 anys. Ha merescut premis LAUS entre molts altres que seria llarg de citar i també la seva obra ha estat exposada a molts països i publicada a diverses revistes nacionals e internacionals..
I que es un col·laborador del diari Avui i al País on hi escriu articles d'opinió.