FLORAL CAFE inauguració a Barcelona

Hem encetat la primavera i tot ha començat a florir arreu.. i de cop..

Una de les informacions que ens demanava avui la Júlia de Llagostera era si podíem fer  una proposta d'algun local de Barcelona que li permetés anar sola i conèixer gent..

Precisament dema s'inaugura, Julia, un nou espai que es un cafè restaurant que es diu a mes FLORAL CAFE..  i les propietàries que son 3 germanes mes  una sòcia tenen el mateix dilema que tu.. sovint buscar un local per conèixer gent, ser presentat i poder anar tota sola i sense sentir-se fora de lloc.

Les germanes Núñez, els factòtums d'aquest FLORAL CAFE  son autentiques institucions pel que fa a la vida lúdica de la ciutat de Barcelona.. La Alicia arquitecte, dissenyadora, fotògrafa, il·luminadora es una dona premiada pel FOMENT DE LES ARTS DECORATIVES per obres emblemàtiques com ara el mític bar Zig Zag, la discoteca OTTO ZUTZ però també ha fet la reforma de l'Hotel Ritz i sovint fa mobles, es requerida per publicitat i exposicions però també per fer d'arquitecte i fer cases precioses .. La Pati Núñez és dissenyadora gràfica premi Nacional de disseny i autora de la imatge corporativa de Vinçon com a marca mes emblemàtica però també de Cacao Sampaka, Antonio MIro... i moltissimes mes..

Ara ens obren aquest cafè restaurant el FLORAL  que es un espai lluminós i amable a una cantonada del carrer Mandri de Barcelona amb un jardí preciós on ara de primavera ja es pot gaudir d'esmorzars, sopars o dinars i copes... tan a fora com a dins...

Us ho recomano!! Si a mes sou dels que us agrada això dels productes ecològics. . doncs tenen hamburgueses que ho son... fan goulash amb arròs, platillos de temporada i fan servir farines orgàniques amb les que elaboren els muffins i et serveixen el te amb alternatives de llet vegetal...  i a mes com et deia a l'hora de fer la copa doncs també tenen una cuidada selecció de vins, caves i gintonics...

Va.. apunteu-vos-ho.. i també a la Julia de Llagostera per si ve sola i vol ser presentada, i trobar-se com abans en el casino de poble on sempre hi trobaves un vell conegut per fer una bona xerrada..

Festa solidària amb la FUNDACIÓ JOAN SALVADOR GAVINA

Avui us vull informar de la festa solidaria que ja fa dies esta fent soroll  mediàtic per fer que  oients i amics s'apropin al CLUB ASTORIA del carrer Paris de Barcelona dimecres que ve dia 14 per donar suport a la FUNDACIO JOAN SALVADOR GAVINA..  Es una fundació sense ànim de lucre que des de 1979 treballa amb famílies i joves del barri del Raval.


S'ha muntat una festa amb l'espectacle i la màgia de Pep Bou, que es un actor de teatre i mim que fa sorprenents muntatges amb bombolles de sabó... i també estarem acompanyats amb la bona música de la ANDREA MOTIS I JOAN CHAMORRO que juntament amb Josep Traver i Carla Motis oferiran un concert amb copa de cava inclosa a tots els que hi vulgueu ser-hi.. El preu de la entrada son 20 euros que aniran com dèiem a  aquest centre d'atenció diürna per a la infància amb dificultats sociofamiliars.

Aquests dies preparant aquest event m'agradaria apropar als oients  alguns casos de joves i famílies que se'n han sortit i m'agradaria compartir amb vosaltres.. com ara el cas d'una família monoparental amb tres fills a càrrec.  Mare amb un estat de salut molt precari i com des de la Fundació se'ls ’ofereix suport socioeducatiu, servei d’esmorzar i menjador escolar per pal·liar la situació de pobresa de la família. El fill més petit participa de les activitats de la Fundació fins arribar al grup de Joves. La seva dificultat en seguir els estudis fa que abandoni l’ Institut i se li ofereix la possibilitat de participar en el programa d’inserció laboral de l'entitat. Accedeix a l’Escola d’Aprenents on estudia fusteria i actualment treballa en una empresa de construcció de vaixells a Holanda, no té la residència permanent als Països Baixos  és per això que passa temporades vivint aquí i allí.

La Fundació JOAN SALVADOR GAVINA atén famílies nombroses amb diverses situacions de risc d’exclusió social. Una d’aquestes famílies està formada per una parella amb 4 fills. El pare no aconsegueix mantenir cap feina estable per aportar ingressos suficients a la família. Des de la Fundació es treballa per pal·liar la seva greu situació econòmica i minimitzar l'impacta d’extrema pobresa oferint-los programes que contemplen l’alimentació, hàbits d’higiene i suport escolar i socioeducatiu. La filla més petita després de començar a treballar com a dependenta en una bodega distribuïdora de vins i caves, ha acabat essent-ne l’encarregada i la responsable de la bodega en fires vinícoles de Catalunya.

 I per acabar un tercer i darrer cas d'un jove provinent d’una família en situació de pobresa extrema que accedeix a la Fundació on rep suport socioeducatiu. A través de les tutories amb els educadors socials de l’entitat el noi expressa el seu interès per la mecànica, se l’orienta cap als estudis de mecànica de l’automòbil i aviat troba feina en un taller on hi està durant uns anys. El seu neguit per créixer i progressar, l’empeny a seguir-se formant i buscar una nova feina. Entra a treballar en una empresa de productes de salut i actualment viatja arreu del món com a representant d’aquesta firma. Que us semblen aquestes histories de superació??

Maques eh?

Doncs veniu dimecres vinent a les 10 al Club Astoria i ens ajudareu i ens divertirem junts. Us deixo amb la musica de la jove trompetista i saxofonista i cantant ANDREA MOTIS que ens acompanyarà amb Joan Chamorro.. amb Josep Traver i Carla Motis i l'espectacle de bombolles de Pep Bou ... Espero que us ho passareu mooolt be.!!Ç

Us deixo amb CHEGA DE SAUDADE  DEL CD JOAN CHAMORRO presenta ANDREA MOTIS amb 90 mil visites a internet... Una preciositat!!

ZAZ! Fresca i jove veu francesa del moment

Una veu molt especial: la jove cantat de Tours, la francesa ZAZ que aquest 2011 ha guanyat el premi VICTOIRES DE LA MUSIQUE a França pel seu tema famós aquest que es diu JEVEUX ella fa una barreja de jazz, musica francesa, soul .. acústica..... Ella es una de les grans venedores de discos ara mateix a França però també a Japó, Canada i Turquia!!

La ZAZ parla perfecte espanyol, fa un soroll com de trompeta.. es molt divertida.... sa mare es professora de castellà i el pare es electricista i ella va aprendre a tocar el piano, el violi la guitarra a cantar..

23 edició del Festival de Guitarra de Barcelona

Avui ja que un oient del programa ens ha dit que era molt fan de les guitarres li volem recomanar el festival de Guitarra de Barcelona  que comença el dia 12 de març fins el 26 de maig...  He mirat quina es la oferta que ens fan en aquesta 23 ena edició la organització del festival, the PROJECT,  i un any mes tindrem concerts a diferents espais escènics com ara el Liceu o el Palau de la musica de Barcelona però també la sala Bikini, Luz de Gas o el teatre Coliseum.

I de grups que veurem doncs jo m'apunto a veure al novaiorquès  afincat a Paris,  Elliot Murphy i el seu pop acústic, els Waterboys, el grup del cantant escocés Mike Scott apassionat del poeta irlandès William Butler Yeats i també al jove Farka Toure, el fill del malinés Ali Farka Toure..

El festival de guitarra aquest any ha obert uns escenaris que en diuen:  el dels SINGULARS, EL DE LES PERVERSIONS amb bandes que fan versions de Eagles o un altre que en fa dels Beatles  i es fan dir ABBEY ROAD.. O els grups amb nom propi com ara JORGE DREXLER, LUZ CASAL, MARINA ROSSELL, HOMBRES G, MIKEL  ERETXUN, o el bateria dels Ramones, el MARKY RAMONE..

Altres espais son els que ocuparan el que ells anomenen DENOMINACIO D'ORIGEN amb ANTONIA FONT, ELS AMICS DE LES ARTS, LA IAIA... A mes hi ha CRISTINA ROSEVINGE o MARLANGO en la secció d'Interferències i finalment a l'espai VINTAGE hi veurem grups que fan allò del remember d'altres èpoques com ara ELI PAPERBOY REED...

El Museu de l’Empordà de Figueres situat a la mateixa rambla ha muntat una sessió de cinema documental per aquest divendres 25 de novembre a les 7 de la tarda. Presenten Rivers and tides, un documental creat ja fa 10 anys per Thomas Riedelsheimer que retrata el procés creatiu i la forma de treballar del fotògraf i escultor angles ANDY GOLSDWORTHY que fa 30 anys que crea part de la seva obra a boscos i lleres de rius de tot el  mon sense altres eines que les seves mans. Si us interessa la seva feina us deixo un link per veure com es aquest procés en perfecta comunió amb la natura..A "Rius i marees" veiem l'artista que utilitza fulles, branques, pedres, gel, aigua, sorra i de forma artesanal fa que aquests materials expressin un missatge de sensualitat que molt sovint és efímer com la vida, breu i preciós ennmarcat en la natura que sàviament tot ho transforma i enriqueix...

Andy Goldsworthy explica que disfruta d'aquesta llibertat d'utilitzar únicament les seves mans i que les eines les troba en la pròpia natura... si neva doncs treballa amb els flocs de neu i si es la tardor doncs aprofita la caiguda de les fulles

La projecció anirà seguida d’una xerrada-debat amb el naturalista Jordi Sargatal, naturalista i l’Anna Capella, directora del Museu de l’Empordà.

I avui us deixo amb la musica del music, compositor i actor japonès RIUYCHI SAKAMOTO.. molt conegut per la seves precioses bandes sonores, entre elles L'últim emperador que li va proporcionar l'Oscar, i que va començar fa molts anys a una banda japonesa coneguda com la Yelow Magic Orchestra..

El tema escollit es aquesta joia del 1983 i que pertany a la pel·lícula BON NADAL MR.LAWRENCE de la que va composar la banda sonora i on ell apareixia actuant també al costat del David Bowie. Us deixo amb musica que ajuda a posar moltes imatges... espero que us agradi.. Bona nit

Camps invisibles al Centre d'Art Santa Mònica

La exposició Camps Invisibles, geografia de les ones ens explica de forma molt didàctica i amb tallers com les ones de radio han transformat la forma en que comprenem el mon i el cosmos.. CAMPS INVISIBLES dona llum a un mon enigmàtic i desconegut.

I es que estem envoltats d'ones i de rastres electromagnètics i per això aquesta exposició ens fa reflexionar sobre les politiques que es podrien adoptar, per exemple els governs, si les xarxes wifi fossin gratuïtes.. Avui dia tant si busquem cobertura per al mòbil o ens intentem connectar a una xarxa pública de Wi-Fi, com si fem servir un GPS per saber on som, el lligam que tenim amb els llocs pot estar tan condicionat per les tecnologies radioelèctriques com per estructures físiques de maó i vidre.

A la exposició hi trobem una interessantíssima instal·lació sobre les antenes de Radio Liberty de la platja de Pals que fa poc van ser desmantellades i  quin era el paper que van jugar aquestes antenes.. Pels qui no ha sàpiguen era  una emissora de ràdio propietat del govern nord-americà que des de l’any 1951 fins el 2001 va emetre informació propagandística dirigida al bloc soviètic des de la platja de Pals, al Baix Empordà. La idea doncs es fer-nos donar compte que hi ha un mon de programes militars misteriosos, d' instal·lacions clandestines de seguiment i satèl·lits secrets

Una altre de les instal·lacions interessants n'és una que reprodueix la nostra ombra en una pantalla blanca i ens converteix en una antena que va sintonitzant ràdios i freqüències segons ens anem movent. D'alguna forma vol cridar l'atenció sobre qui exerceix el control del dial de radio i com els governs poden decidir el que escoltem o no..

Son moltes les sensacions que ens provoca aquest recorregut pel Santa Monica... des de poder gaudir del silenci hertzià total quan ens tanquem dintre d'una gàbia que se'n diu de Faraday on no hi entra cap càrrega elèctrica,

a aprendre  a fer ones... un taller que ens ensenya a construir aparells de radiodifusió de forma senzilla i econòmica, i de participar en xarxes ciutadanes wifi, etc.

Del bisturí al pinzell, l'art de Josep Maria Vilarrubias

L'art sempre m'inspira i sobretot les delicades làmines d'un metge que fa uns anys agafa els pinzells i pinta i dibuixa: bodegons, paisatge, retrats...
Us vull parlar avui del doctor JOSEP MARIA VILARRUBIAS que aquests dies i fins el 29 de febrer exposa a la Galeria Joan Gaspar de Barcelona.. a la Plaça Letamendi número 1.. Parlo de 53 quadres de diferents mides tots ells creats aquest any 2011 i que tenen com a tema productes de l'horta, fruites, producte del mar i plantes.. 

Així.. llueixen magnífics uns escamarlans, uns crancs, les bruixes, les cebes, les llimones, les granades i totalment imponents la magnòlia rosa, les dàlies, les orquídies, les buguenvíl·lies, les peònies...totes elegants i triades...

Tot aquest imponent attrezzo natural surt en molts casos de la seva pròpia finca, de l'estudi del pintor situat a la comarca de la selva de Girona a Can Gascons.. Es un oasi on ell te la suficient pau per poder dibuixar en pau absoluta aquest retalls naturalistes.. Jo que l'he vist treballar ho fa amb un gran lupa i una bona il·luminació per poder veure amb tot el detall l'estructura delicada i perfecte de que estan fets..

No ens oblidem que el doctor Vilarrubias ha estat un gran cirurgià, artesà del bisturí no nomes dels pinzells o l'escultura .. Es llicenciat en Belles arts i en Medicina i com a metge cirurgià li va tocar fer moltes làmines de tècniques d'anatomia, traumatologia i de cirurgia ortopèdica.. per això aquest domini tan àgil del pinzell i el llapis.. 40 anys de professió donen per a molts i molts moments de satisfacció i dedicació. Va ser el metge que va dissenyar les primeres pròtesis totals de maluc  i genoll d'Espanya i que per les seves mans hi han passat moltíssim esportistes d'elit i es un dels pioners en el transplantament d'ossos i tendons..

Aquest art del bisturí ara l'aplica al pinzell, com us deia, però encara ahir que vaig tornar a la Galeria Joan Gaspar a inspirar-me, el propi senyor Gaspar, deia que si hagués estat en actiu els quadre haguessin volat... que la vàlua de totes aquestes lamines hagués estat reconeguda i adquirida per a tots aquests que han tingut la fortuna de trobar les seves delicades mans.

Només recomanar que si teniu amor pel dibuix i la natura no us ho perdeu.. Les escoles de dibuix crec que ho haurien de posar-ho a l'examen i anar a veure una feina com aquesta, i fins i tot com deia ahir el senyor Gaspar, els grans naturalistes del segles passats com Jean François La Perouse o Carlos Lineo també l'haguessin admirat..