Elíades Ochoa sonorama

Artesania, bon gust i molta elegància amb la Natalie Capell

Avui us vull presentar una botiga amb encant de fet es una botiga-taller que esta situat al barri del Born de Barcelona.  La seva propietaria la Natalie Capell el va obrir fa 9 anys amb un concepte com d’una joia que s’ha de descubrir, una mena de secret que ha corregut de boca en boca fins avui. A l’atelier de la Natalie hi trobareu vestits de nuvia artesanals, peces uniques catalogades i certificades, teixides, brodades, inspirades en les boutiques parisines de començament del segle XX … Son en general vestits molt romantics d’inspiracio vintage fets amb tul, seda, blondes.. L’atelier de moda de la Natalie es un lloc màgic.. com una película on hi ha moments de suspens… de misteri, música molt elegant, un entorn molt cinematografic…i femeni que aviat tindra punt de venda a la mateixa ciutat de París.

Superheavy, superbanda

Us volia parlar de Superheavy...Que és superheavy...? Doncs suposo que ja heu sentit una mica el soroll mediatic que ha fet darrerament un animal de rock and roll com el Mick Jagger.. Ara sen’s ha vestit de rosa amb un tratge espectacular i ha fet aquest nou grup amb musics com el Dave Stewart dels Euryhtmics (que també és el productor del Bono dels U2 o del mateix Jagger o la Katie Perry per dir-ne una altra)....

Doncs.. aquests dos grans musics: el Jagger i el Dave Stewart han fet banda SUPERHEAVY amb la jove cantant i promesa, Joss Stone , amb un fill del Bob Marley: Damian Marley i el compositor hindú A.R Rahman autor de la banda sonora, entre altres, de Slumdog Millionaire...i diuen que  és l’home que ha redefinit la musica india contemporània..

Entre tots ells sumen 11 grammy’s i aquest mes de setembre han publicat el seu primer disc. La qüestió del nom sembla que va ser idea del Mick Jagger que ho va decidir ..o va proposar quan triaven noms i es per la seva admiració pel campió del mon de pesos pesat Muhammad Ali. M’ha cridat l’atenció el disc... i la cançó i el video del tema que es diu Miracle Worker... per la seva idea del mestissatge, de la multiculturalitat..

Sembla que no s’han estat de res a l’hora d’enregistrarlo i han tingui un bon i generós pressupost ja que s’han passejat per a diferents països del mon: Los Angeles, el sud de França, la costa de Xipre, Turquia,  Miami, el Carib, la India..

I encara mes...  segons diu el Jagger quan ha enregistrat amb els Stones sempre ho ha fet amb les cançons preparades i escrites abans.. en canvi amb Superheavy la cosa va de jam sessions... També i per assegurar-se el tret el seu logo ha estat creat per Shepard Fairey, el dissenyador gràfic del pòster de la campanya de Barack Obama.... aquella amb el cartell de “ Hope” (esperança) que el va fer guanyar les eleccions..
El tema del video parla d’un bruixot que cura del mal d’amor a la Joss Stone.. el treballador miraculós .. the miracle worker

Francesc Garriga, es Ragtime

Avui us parlaré d’un poeta, que es diu Francesc Garriga que aquest vespre ha presentat a l’Horiginal de Barcelona el seu nou poemari titulat RAGTIME, es el desè ja de la seva llarga carrera i ho fa a l’editorial Alabatre de Barcelona que és prestigiosa per donar a conèixer noves o oblidades veus d’autors.

Us he triat un poema del nou llibre que segons sembla es el seu llibre mes íntim d’ell i on fa un revisió entre nostàlgica i rabiosa de la seva  vida que ell diu ara….ja pot mirar a distància…és rabiosa aquesta visió del Francesc davant de totes les coses que no ha pogut fer,  de tot allò que no ha sabut aprofitar o de disfrutar. Per tant es un passat que segons ens explica s’emmiralla constantment en el seu present esquerp…  

El Francesc Garriga s’ha dedicat durant molts anys a la docència i ha exercit de mestre de molts creadors coneguts i també ha estat col·laborador en alguns programes culturals de la ràdio i  de la televisió. Un home que sempre ha aportat una mirada crítica, un comentari àcid.... i també de vegades incòmode a  l’actualitat cultural del nostre país

¡com ha colgat la pols
les coses que he estimat!
fins el silenci és pols
i no me’n puc desfer.
que el vent estelli els arbres
sembrats en terres aspres
de fam i set. avui
repasso els dies bruts
de fang,
del fang que modelava les formes a l’atzar.
i torno als dits del terrisser
ninot de llim al capdavall dels somnis.


a l’altra punta d’aquest fil de vida, hi ha algú?
només que hi sigui.
no cal que digui res...
...que hi hagi algú que em senti
potser ja és prou
per fer real el meu discurs
i no saber-me un foraster que busca
camins de llum per boscos on la nit
s’enreda entre les branques del silenci.
Potser és en va ...que visc lligat al fil
del meu espai.
Almenys que sàpiga, qui sigui,
que SÍ que li he parlat, i que volia
respostes.

Nou disc en solitari de Susana Sheiman amb el trio d'Ignasi Terraza

George Michael actúa a Barcelona

Si teniu ganes de concert i dels bons us recomano GEORGE MICHAEL.. una icona del pop contemporani..que  presentarà la seva gira "Symphonica: The Orchestral Tour" a Barcelona dimarts que ve dia 27 al Palau Sant Jordi a les 10, un concert on cantarà una selecció dels seus temes i versionarà les seves cançons preferides d'altres artistes. No us ho perdeu…. Pels qui no el coneixeu en Georgios Kyriacos Panayiotou que com podeu imaginar te ascendencia grega.. aquest estiu ha fet 48 anys ha estat guanyador dues vegades dels Grammy, i segurament recordareu que va començar la seva carrera amb el duet Wham. Ha venut prop de 100 milions de discos a tot el món. Segur que heu ballat mes d’un dels seus exits.. el Faith tots l’hem ballat de valent però tambe segur qualsevol dels seus altres 4 discs en solitari que l’han convertit en l'artista més escoltat a la ràdio britànica durant les darreres dues dècades.

Xano, en blanc i negre

Aquesta setmana he retrobat un vell amic pintor que es diu XANO ARMENTER que demà (avui) dijous es presenta a dos quarts de vuit del vespre a la Galeria d’art ÀMBIT al Carrer Consell de Cent amb una faceta artística, algunes vegades poc reconeguda, i que els grans artistes de la plàstica practiquen o han practicat en la solitud del seu estudi i que no son gaire propensos a mostrar: es tracta de les anotacions, dibuixos, esbossos, que sovint omplen carpetes als estudis dels pintors.

Xano ARMENTER es un pintor format a l’escola Eina durant els anys 70,els anys 80 va viure al Lower East Side de Nova York i als 90 a Los Ángeles. Treballa a Barcelona des de fa uns anys i ell diu que quan dibuixa.. pensa…i per la gran quantitat de dibuixos que té a les seves carpetes  el Xano deu ser un gran pensador. Ell és un pintor abstracte fascinat per la figuració.

Aquest vespre veurem els esbossos fets amb aiguades, tinta xina, i realitzats sobre diferents papers, diferents mides i també sobre cartró. Aixi que si voleu acompanyar.me a veure “XANO en blanc i negre" us esperem a dos quarts de vuit a Ambit consell de cent 282 fins els 19 d’octubre..