Elvira Lindo: Lugares que no quiero compartir con nadie

Us vull parlar de la ELVIRA LINDO una escriptora i columnista estimada del País que fa 10 anys que viu a Nova York ha fet una recopilació des de la seva perspectiva privilegiada de novaiorquina dels seus llocs preferits de la ciutat...

llocs que encara existeixen,. altres que ja han anat desapareixent i altres que no moriran mai...: ens parla del Upper East side on viu, de la gent que coneix, analitza el bestiari de la ciutat...ens explica la gent que hi coneix caminant i caminant amb la seva gosseta o el seu marit el conegut escriptor Antonio Muñoz Molina .. l'impacta de la caiguda de les torres bessones.. la visita dels fills que ja s'ha fet grans ...el gimnàs de barri i els personatges que hi troba.. els parc i museus.. però sobretot els locals plens d'encant: botigues, bars, restaurants, clubs.. els amics que es fan i es desfan, que tornen, que somnien en una terra promesa que no ho es tant..

Us he posat un parell de frases que m'he subratllat perquè m'he identificat plenament amb molts retalls d'aquesta Amèrica on ja també hi estat immigrant..

Ella parla amb expresions molt seves, molt Elvira Lindo i ens fa estimar-la.. para de "brujulear sin destino", dels "lugares de barrio que resumen el ir y venir de los dias, que albergan encuentros vecinales, detienen un poco el tiempo y nos protegen de la vida en la intemperie".. parla de llocs que desapareixen i els anomena: "lugares en el vertedero de la memoria"..

Com a bona escriptora i mitòmana.. s'esplaia i ens fa disfrutar amb els seus mites de la literatura i les cases on han viscut i que ella ha visitat als Estats Units: de la casa de Mark Twain a la de Louis Armstrong, Satchmo ..

Ja ho diu ella: SON MUCHOS LOS NUEVA YORES QUE HAY EN NUEVA YORK.. COMO MUCHOS LOS AMORES QUE HAY EN EL AMOR... I per això vol deixar per escrit aquestes impressions que estan fetes a la mida del seu esperit: LIGERO, ZASCANDIL Y POCO POMPOSO..

Ruby baby versió de la inclassificable BJORK

RUBY BABY un tema original de Leiber and Stoler de l'any 56 i que van enregistrar per primer cop els Drifters i mes endavant DION i fins i tot els Beatles... i que avui us el presento en la veu d'aquesta inclassificable cantant que es la Bjork i que el va incloure en un disc de jazz l'any 1990... un disc que es deia GLING GÓ

CLARET SERRAHIMA de cap a peus: disseny fet des de Barcelona

Avui us vull parlar de CLARET SERRAHIMA mereixedor del Premi Nacional de Cultura del 2010 i  un dels grans i savis dissenyadors de Barcelona.. 

La meva recomanació és que visiteu la seva exposició CLARET SERRAHIMA DE CAP A PEUS : DISSENY FET DES DE  BARCELONA fins el 19 de febrer  al centre d'art santa monica de les rambles. Es una exposició  comissariada per Oscar Guayabero que ha recollit mes de 100 peces d'aquest creador fetes al llarg de 25 anys de trajectòria i que ha agrupat en 4 àmbits: cap, panxa, ma i peus

Aquest cronista visual que és el Claret Serrahima ha ideat les identitats corporatives pel restaurant el Bulli o per Bravo o el Tapas 24 del grup del cuiner Carlos Avellan... la Fundació Alicia...el cartell commemoratiu del centenari de Joan Miró, la identitat visual del mateix Centre d'art Santa Monica... Ha fet elements gràfics i identitat també per la dissenyadora Sita Murt..

A la secció de la MA m'he trobar feines molt conegudes dels qui vam viure els 80's com ara aquells logos del GRAN COLMADO, el Teatre Romea...va ser creador del Bar UNIVERSAL on vam passar tantes estones i vam viure tantes musiques... Va fer molts cartells pel mercat de les flors... , també es seva la direcció creativa i disseny de col·leccions a les editorials Galera i Destino... eh i tambe va fer el redisseny de l'escut del Barça!!

Amb raó li diuen creador hiperactiu.....!!

Mentre recorria aquest espai he reconegut la MARCA:  AJUNTAMENT DE BARCELONA o la característica B DE BARCELONA que  trobem als equipaments municipals de la ciutat..

I ja pels mes veterans doncs també m'ha fet somriure recordar els cartells del Canet Rock o les cobertes dels discs del segell EDIGSA-ZELESTE d'aquells musics que van començar a publicar en l'època de la ona laietana: l'Oriol Tranvia, Sisa, la Mirasol..

He gaudit aquest mati d'hivern veient retalls dels seus nombrosos treballs  

Nomes per cloure aquesta recomanació dir que el Claret va encetar la seva carrera als anys 70 que ha estat mes de 20 anys professor de la escola EINA i ha dirigit la Agrupació de directors d'art, dissenyadors gràfics i il·lustradors també al llarg de 13 anys. Ha merescut premis LAUS entre molts altres que seria llarg de citar i també la seva obra ha estat exposada a molts països i publicada a diverses revistes nacionals e internacionals..
I que es un col·laborador del diari Avui i al País on hi escriu articles d'opinió.  

Merry Christmas 2011 with Cris Martin

Humano Hortelano..

Avui us vull parlar d'un pintor i dibuixant de còmics valencià que es diu EL HORTELANO.. es un dels principals protagonistes de la movida al costat de la fotògrafa Ouka Lele, Almodovar, Alaska, Ceesepe o Alberto Garcia Alix... El nom d'Hortelano és un sobrenom... ell en realitat es diu José Alfonso Morera Ortiz..

Ha exposat a Roma, Mèxic i Nova York i es un dels pintors mes importants de la seva generació.. de fet l'any passat va obtenir la Medalla d'or del mèrit a les Belles Arts entregada pels reis i la ministra de cultura..

El Hortelano va començar a fer pintura figurativa distorsionada... i desprès d'una època on ho tenyia tot de taronja i de romanticisme n'arriba a una altra de lirisme total als anys 90..

Aquests dies al Facebook ens ha regalat amb una sèrie preciosa d'olis petitons de 22x27 que es diu HUMANO i es un homenatge a la existència del esser humà sobre el planeta terra..  L'origen seria els primers artistes que van deixar la seva marca sobre les roques a les coves d'Altamira, Lascaux, Australia..I partint d'aquestes empremtes ell crea imatges noves i fresques que sorgeixen com a visions místiques d'un xaman...

La col·lecció de HUMANOS ja ten 60 quadres que van sorgir arrel de la gran retrospectiva que li van fer el 2001 de tota la seva obra..

Es un cant humil i molt sensible al esser humà a qui aquests dies tots ens sentim molt  units...

Nou duo barceloní: ELIAH SMITH

Eliah Smith son la veu de la Monica Klamburg i la guitarra de  Edu Hernández , un projecte intermitent trufat d'altres projectes musicals que es va iniciar al 1996 però que amb la persistència que requereixen les coses en les que creiem fermament ha fet aquest fruit magnífic que son aquestes cançons del seu primer disc PRESENT i que jo he descobert fa uns dies i que ha estat produït per un component de Facto Delafé y Las Flores Azules..
L'estil? Doncs conté sons que procedeixen del rock i la electrònica i també influencies tan variades com ara el funky, el country-pop  o els sons dels 60’s i els 80´s.

Fan una divertit sorteig entre els 100 primers compradors del disc i es un concert d'ells a casa teva (vàlid nomes pels qui viuen dins la península... aixo si ).... D'aquí uns dies ja tindran el disc disponible a Itunes i dintre poc a Spotify.. o sigui que tot esta acabat de coure.. com els panets o els crusants que surten del forn Xavier... També m'han explicat que han enregistrat un vídeo preciós a la Mar Bella el cap de setmana passat i que actuaran el 19 de gener al Centre cívic Urgell i ja el del 10 febrer a la Sala Apolo...I de cara a la primavera els veuran a Saragossa, Madrid i Barcelona. 

Antoni Llena escultura a Barcelona

Avui us vull parlar del monument als castellers, que es obra de l'artista Antoni Llena i que ja s'ha apoderat de la plaça de Sant Miquel, en un lateral de l'Ajuntament de Barcelona. Es un monument  format per unes branques d'acer entrellaçades que formen una torre cilíndrica d'uns 30 metres, que excedeix l'altura  de l'edifici consistorial.
LLena es un explorador incansable de la frontera entre el petit i el fragil.. i el gran i fort. Va ser el crític d'art Alexandre Cirici Pellicer qui el va descobrir als seixanta quan Llena, aleshores monjo caputxí, elaborava petites escultures amb paper i filferros a la seva cel·la.. La seva obra s'inscriu en una línia d'investigació plàstica de despullament i síntesi que s'inicia en els anys trenta a Catalunya amb les obres de Miró i que apareix com una de les més radicals del panorama estatal contemporani

Aquesta figura dels castellers que ara ja podeu veure a Barcelona vol “expressar la fragilitat i alhora la força que desprèn la construcció dels castells”. Per això, l'artista Antoni Llena no va dubtar ni un segon a mostrar-la des de tots els angles i perspectives. La previsió de l'Ajuntament de Barcelona és que l'escultura es podria inaugurar aquest dissabte 17 desprès que els treballs s'han allargat un any.