Francesc Garriga, es Ragtime

Avui us parlaré d’un poeta, que es diu Francesc Garriga que aquest vespre ha presentat a l’Horiginal de Barcelona el seu nou poemari titulat RAGTIME, es el desè ja de la seva llarga carrera i ho fa a l’editorial Alabatre de Barcelona que és prestigiosa per donar a conèixer noves o oblidades veus d’autors.

Us he triat un poema del nou llibre que segons sembla es el seu llibre mes íntim d’ell i on fa un revisió entre nostàlgica i rabiosa de la seva  vida que ell diu ara….ja pot mirar a distància…és rabiosa aquesta visió del Francesc davant de totes les coses que no ha pogut fer,  de tot allò que no ha sabut aprofitar o de disfrutar. Per tant es un passat que segons ens explica s’emmiralla constantment en el seu present esquerp…  

El Francesc Garriga s’ha dedicat durant molts anys a la docència i ha exercit de mestre de molts creadors coneguts i també ha estat col·laborador en alguns programes culturals de la ràdio i  de la televisió. Un home que sempre ha aportat una mirada crítica, un comentari àcid.... i també de vegades incòmode a  l’actualitat cultural del nostre país

¡com ha colgat la pols
les coses que he estimat!
fins el silenci és pols
i no me’n puc desfer.
que el vent estelli els arbres
sembrats en terres aspres
de fam i set. avui
repasso els dies bruts
de fang,
del fang que modelava les formes a l’atzar.
i torno als dits del terrisser
ninot de llim al capdavall dels somnis.


a l’altra punta d’aquest fil de vida, hi ha algú?
només que hi sigui.
no cal que digui res...
...que hi hagi algú que em senti
potser ja és prou
per fer real el meu discurs
i no saber-me un foraster que busca
camins de llum per boscos on la nit
s’enreda entre les branques del silenci.
Potser és en va ...que visc lligat al fil
del meu espai.
Almenys que sàpiga, qui sigui,
que SÍ que li he parlat, i que volia
respostes.

Nou disc en solitari de Susana Sheiman amb el trio d'Ignasi Terraza

George Michael actúa a Barcelona

Si teniu ganes de concert i dels bons us recomano GEORGE MICHAEL.. una icona del pop contemporani..que  presentarà la seva gira "Symphonica: The Orchestral Tour" a Barcelona dimarts que ve dia 27 al Palau Sant Jordi a les 10, un concert on cantarà una selecció dels seus temes i versionarà les seves cançons preferides d'altres artistes. No us ho perdeu…. Pels qui no el coneixeu en Georgios Kyriacos Panayiotou que com podeu imaginar te ascendencia grega.. aquest estiu ha fet 48 anys ha estat guanyador dues vegades dels Grammy, i segurament recordareu que va començar la seva carrera amb el duet Wham. Ha venut prop de 100 milions de discos a tot el món. Segur que heu ballat mes d’un dels seus exits.. el Faith tots l’hem ballat de valent però tambe segur qualsevol dels seus altres 4 discs en solitari que l’han convertit en l'artista més escoltat a la ràdio britànica durant les darreres dues dècades.

Xano, en blanc i negre

Aquesta setmana he retrobat un vell amic pintor que es diu XANO ARMENTER que demà (avui) dijous es presenta a dos quarts de vuit del vespre a la Galeria d’art ÀMBIT al Carrer Consell de Cent amb una faceta artística, algunes vegades poc reconeguda, i que els grans artistes de la plàstica practiquen o han practicat en la solitud del seu estudi i que no son gaire propensos a mostrar: es tracta de les anotacions, dibuixos, esbossos, que sovint omplen carpetes als estudis dels pintors.

Xano ARMENTER es un pintor format a l’escola Eina durant els anys 70,els anys 80 va viure al Lower East Side de Nova York i als 90 a Los Ángeles. Treballa a Barcelona des de fa uns anys i ell diu que quan dibuixa.. pensa…i per la gran quantitat de dibuixos que té a les seves carpetes  el Xano deu ser un gran pensador. Ell és un pintor abstracte fascinat per la figuració.

Aquest vespre veurem els esbossos fets amb aiguades, tinta xina, i realitzats sobre diferents papers, diferents mides i també sobre cartró. Aixi que si voleu acompanyar.me a veure “XANO en blanc i negre" us esperem a dos quarts de vuit a Ambit consell de cent 282 fins els 19 d’octubre.. 

Nueva empresa en Barcelona para los amantes de las biografias

Con el ánimo de vender muchas biografías y memorias de amigos, empresas o clubes.. ha nacido en Barcelona una nueva empresa : Memorias editoriales Sus precios oscilan entre los 3000 euros por una biografía de 100 paginas y una entrega de 12 libros o la opción de publicar una biografía de 200 páginas por 5000 euros.. Memorias editoriales también realizan trabajos especiales de mas extensión y tirada y con diseños exclusivos... Como bien decía Gabriel García Márquez:
"La vida no es lo que uno vive si no lo que recuerda de ella"

Villon, les balades... al Teatre del Raval amb Víctor Bocanegra

Víctor Bocanegra va néixer a Barcelona el 26 de maig de 1960. El 1978 guanya el concurs de cantautors Atticus, atorgat per un jurat format per Àngel Casas, i altres periodistes musicals. Toca durant 15 anys amb el grup Barucs, liderat pel guitarrista Miquel Àngel Núñez (fundador del mític grup de rock progressiu dels 70, Tapiman); el seu germà Joan Obiols toca la bateria, i el baix elèctric és el de Pep SolerPuig.  L’any 1981 entra en el grup de Pau Riba. El 1982 funda el seu propi grup, Víctor Combo, on interpreta íntegrament repertori propi, cançons en català amb influència del rock i del blues. Es presenten a la Cova del Drac.  L’any 1984 funda el grup Bocanegra amb Josep Sales a Santa Eugènia (Es Pla de Mallorca) en una estada a casa de Pete Sinfield i Mariona Rossell. Després d’una primera etapa en la qual col•laboren amb músics com Àngel Blázquez o Roberto Gamaza i realitzen dues gires per Catalunya amb el Circuit català de sales organitzat per la Generalitat de Catalunya, enregistren “Bocanegra U” (Onomaster,1986), amb Jordi Bonell, Steve De Swardt, Andreu Simon i Coque Vázquez. Posteriorment s’incorporen al grup Joan Vinyals i Cinto Bonell. El grup mereix una excel•lent acollida de crítica i públic, i es presenta al Festival del Grec, La Mercè i arreu de Catalunya. L’any 1988 Víctor Bocanegra dissol el grup i marxa a l’estranger. Bocanegra farà una breu reaparició el setembre de 1992, a la sala Europa de Lleida i al Sot del Migdia, dins el festival de la Mercè 92. Pepe Sales inicia una carrera en solitari fins a la seva mort (1994). El gener del 2003 reapareix Víctor Bocanegra a la sala Harlem de Barcelona per retre homenatge a Sales, acompanyat per Joan Vinyals a la guitarra. El febrer del 2005 actuen al centre cívic Cotxeres Borrell, i el mes d’abril apareix el disc “Bloc de lírica dura”, amb lletres de Josep Sales i en homenatge a l’artista desaparegut. En el disc hi col•laboren músics com Joan Vinyals, David Xirgu, Hernán Flores, entre d’altres, en una edició d’ Agharta produïda per Maurici Villavecchia. Després de girar amb la banda que va gravar el “Bloc de lírica dura” en el circuit “Ressons”, la tardor-hivern del 2006, es tanca (entrant i sortint) amb Joan Vinyals l’hivern-primavera del 2007 per maquetar nou material. Part d’aquest material constitueix les FONOGRAFIES, gravades el juliol del 2008 al Poble Nou, produïdes per Cece Giannotti, amb la base rítmica de Pere Foved i Joe Lewis, i altres col·laboracions de gran vàlua. S’edita el CD a Agharta el desembre del 2008.

Objetos de deseo a Barcelona

Sorpreses d’aquesta setmana??....Doncs.. una botiga creada el 2008 .. ara fa 3 anys ja.. que es diu OBJETO DE DESEO al carrer de Balmes de Barcelona cantonada amb Laforja… cantonada tota de vidre per poder veure be el que hi ha dins.. I que hi ha? Doncs objectes de decoració , de curiositats que no existeixen a cap mes aparador de la ciutat…

Es una d’aquelles botigues que com diu el seu creador Jordi Subietas al final del dia queda amb els vidres totalment marcats amb les empremtes de la gent que hi posa el nas per mirar des de fora, les ditades I fins I tot la forma de la cara…. I es que a Objeto de deseo hi ha peces que venen de 35 països dels 5 continents: ceràmica, porcellana, vidre, fusta, metall….

Son petits bodegons fets amb humor I amb un gust exquisit.. tan es així que molts estilistes que munten portades de revistes o han de crear un entorn original per una fotografia o arquitectes I decoradors, I per suposat clients agosarats I divertits que busquen corprendre amb un regal diferent no us ho podeu perdre..

17/9 : Mary Gauthier a Mc Cabes, Santa Monica, CA

                                                                        http://www.marygauthier.com/

Un descobriment: el futur Museu de la Terracotta a la Bisbal d'Empordà

Aquest estiu hi hem vist una mostra molt interessant que es diu: 'Ceràmica i Arquitectura. Els Coromina, Rafael Masó i la gènesi de la Gabarra'..De fet pels que no ho sapiguen la ceràmica que recobreix la casa Batlló de Barcelona va ser el.laborada a la Gabarra, una fàbrica que s'emmarca dins el moviment de renovació estètica i tècnica de la ceràmica de la Bisbal que es va produir a final del segle XIX i principi del segle XX, i que va estimular l'aparició d'altres manufactures alternatives enfront la terrisseria tradicional, com ara la ceràmica artística i decorativa de tipus modernista i la ceràmica arquitectònica.

Dissabte 24 de setembre. (20h)“Portes Obertes al magatzem de Terracotta Museu”
conscient de la importància del fons que custodia , Terracotta Museu ens ofereix de manera excepcional una visita guiada  els nous magatzems i el seu fons  museïstic. Els visitants podran gaudir de les col·leccions que no han estan exposades habitualment i formen part de la riquesa inèdita d’aquest Museu.
Reserva prèvia a: Terracotta Museu  tel: 972 64 20 57 o a l’Oficina de turisme tel: 972 64 55 00
Places limitades.   

Segons expliquen al Museu, dins d'aquesta renovació de la ceràmica bisbalenca destaca la nissaga dels Coromina i, en particular les figures del professor de dibuix Joan Coromina Pujol i els seus dos fills grans, Joan Baptista i Alfons. Ells dos, juntament amb l'arquitecte Rafael Masó van fundar el març de 1911 La Gabarra, manufactura orientada a la producció de ceràmica envernissada per a revestiments i ornamentació arquitectònica… Ara el Terracotta Museu vol ser una proposta d'interpretació de tot un sistema socioeconòmic plenament actual, lligat a l'extracció, transformació, comercialització de la ceràmica, un model social que històricament ha comportat unes pautes socials i culturals específiques. Actualment està immers en la tercera i darrera fase de remodelació. Així el Terracotta Museu té com a finalitat conservar i difondre el patrimoni científic, tècnic i industrial de la ceràmica bisbalenca, donar a conèixer el procés d'industrialització i fomentar el coneixement de la ciència i tècnica actuals.