Merry Christmas 2011 with Cris Martin

Humano Hortelano..

Avui us vull parlar d'un pintor i dibuixant de còmics valencià que es diu EL HORTELANO.. es un dels principals protagonistes de la movida al costat de la fotògrafa Ouka Lele, Almodovar, Alaska, Ceesepe o Alberto Garcia Alix... El nom d'Hortelano és un sobrenom... ell en realitat es diu José Alfonso Morera Ortiz..

Ha exposat a Roma, Mèxic i Nova York i es un dels pintors mes importants de la seva generació.. de fet l'any passat va obtenir la Medalla d'or del mèrit a les Belles Arts entregada pels reis i la ministra de cultura..

El Hortelano va començar a fer pintura figurativa distorsionada... i desprès d'una època on ho tenyia tot de taronja i de romanticisme n'arriba a una altra de lirisme total als anys 90..

Aquests dies al Facebook ens ha regalat amb una sèrie preciosa d'olis petitons de 22x27 que es diu HUMANO i es un homenatge a la existència del esser humà sobre el planeta terra..  L'origen seria els primers artistes que van deixar la seva marca sobre les roques a les coves d'Altamira, Lascaux, Australia..I partint d'aquestes empremtes ell crea imatges noves i fresques que sorgeixen com a visions místiques d'un xaman...

La col·lecció de HUMANOS ja ten 60 quadres que van sorgir arrel de la gran retrospectiva que li van fer el 2001 de tota la seva obra..

Es un cant humil i molt sensible al esser humà a qui aquests dies tots ens sentim molt  units...

Nou duo barceloní: ELIAH SMITH

Eliah Smith son la veu de la Monica Klamburg i la guitarra de  Edu Hernández , un projecte intermitent trufat d'altres projectes musicals que es va iniciar al 1996 però que amb la persistència que requereixen les coses en les que creiem fermament ha fet aquest fruit magnífic que son aquestes cançons del seu primer disc PRESENT i que jo he descobert fa uns dies i que ha estat produït per un component de Facto Delafé y Las Flores Azules..
L'estil? Doncs conté sons que procedeixen del rock i la electrònica i també influencies tan variades com ara el funky, el country-pop  o els sons dels 60’s i els 80´s.

Fan una divertit sorteig entre els 100 primers compradors del disc i es un concert d'ells a casa teva (vàlid nomes pels qui viuen dins la península... aixo si ).... D'aquí uns dies ja tindran el disc disponible a Itunes i dintre poc a Spotify.. o sigui que tot esta acabat de coure.. com els panets o els crusants que surten del forn Xavier... També m'han explicat que han enregistrat un vídeo preciós a la Mar Bella el cap de setmana passat i que actuaran el 19 de gener al Centre cívic Urgell i ja el del 10 febrer a la Sala Apolo...I de cara a la primavera els veuran a Saragossa, Madrid i Barcelona. 

Antoni Llena escultura a Barcelona

Avui us vull parlar del monument als castellers, que es obra de l'artista Antoni Llena i que ja s'ha apoderat de la plaça de Sant Miquel, en un lateral de l'Ajuntament de Barcelona. Es un monument  format per unes branques d'acer entrellaçades que formen una torre cilíndrica d'uns 30 metres, que excedeix l'altura  de l'edifici consistorial.
LLena es un explorador incansable de la frontera entre el petit i el fragil.. i el gran i fort. Va ser el crític d'art Alexandre Cirici Pellicer qui el va descobrir als seixanta quan Llena, aleshores monjo caputxí, elaborava petites escultures amb paper i filferros a la seva cel·la.. La seva obra s'inscriu en una línia d'investigació plàstica de despullament i síntesi que s'inicia en els anys trenta a Catalunya amb les obres de Miró i que apareix com una de les més radicals del panorama estatal contemporani

Aquesta figura dels castellers que ara ja podeu veure a Barcelona vol “expressar la fragilitat i alhora la força que desprèn la construcció dels castells”. Per això, l'artista Antoni Llena no va dubtar ni un segon a mostrar-la des de tots els angles i perspectives. La previsió de l'Ajuntament de Barcelona és que l'escultura es podria inaugurar aquest dissabte 17 desprès que els treballs s'han allargat un any.

Ryuichi Sakamoto, Welcome Mr.Lawrence... a truly masterpiece

Rivers and Tides, documental de Andy Goldsworthy al Museu de l'Empordà

El Museu de l’Empordà de Figueres situat a la mateixa rambla ha muntat una sessió de cinema documental per aquest divendres 25 de novembre a les 7 de la tarda. Presenten Rivers and tides, un documental creat ja fa 10 anys per Thomas Riedelsheimer que retrata el procés creatiu i la forma de treballar del fotògraf i escultor angles ANDY GOLSDWORTHY que fa 30 anys que crea part de la seva obra a boscos i lleres de rius de tot el  mon sense altres eines que les seves mans. Si us interessa la seva feina us deixo un link per veure com es aquest procés en perfecta comunió amb la natura..A "Rius i marees" veiem l'artista que utilitza fulles, branques, pedres, gel, aigua, sorra i de forma artesanal fa que aquests materials expressin un missatge de sensualitat que molt sovint és efímer com la vida, breu i preciós ennmarcat en la natura que sàviament tot ho transforma i enriqueix...

Andy Goldsworthy explica que disfruta d'aquesta llibertat d'utilitzar únicament les seves mans i que les eines les troba en la pròpia natura... si neva doncs treballa amb els flocs de neu i si es la tardor doncs aprofita la caiguda de les fulles

La projecció anirà seguida d’una xerrada-debat amb el naturalista Jordi Sargatal, naturalista i l’Anna Capella, directora del Museu de l’Empordà.

Llegir la Punyalada de Vayreda in situ a la Garrotxa

Avui us vull fer una proposta de natura i us vull recomanar una lectura in situ de La PUNYALADA una de les grans novel·les catalanes  sortida de la tradició realista i uns dels referents de la narrativa catalana del segle XX. El seu autor es el pintor, escriptor i polític olotí Marià Vayreda i es va publicar pòstumament el 1904.

 Aquesta lectura consisteix en una excursió que es fa el dissabte de la setmana que ve dia 26 de novembre a Sant Aniol d'Aguja... sortint de Sadernes a les 10 del mati i fent camí pels escenaris on transcorre l'acció de la novel·la a  la comarca de la Garrotxa, amb uns personatges reals i uns fets que es situen probablement entre el 1840 i el 43.

Aquesta activitat es una iniciativa de la Nau Côclea,  un centre de recerca i creació
contemporània de Camallera, un poble de l'Alt Empordà..Estan en un entorn rural, fet que influeix en la seva  programació que relaciona art i natura i es un dels poquíssims centres de la zona que roman obert durant tot l'any i on acollen artistes en residència, gent que venen a desenvolupar diversos projectes en el camp de la dansa, de les arts visuals, el teatre, la música i les tecnologies.

I també fan activitats com aquesta en el seu "Viatge de les arts" que avui  us recomanem i la lectura detallada del text de la Punyalada de Vayreda  i un viatge al passat, al món dels bandolers, dels  contrabandistes, trabucaires i carlins mentre gaudim de la bellesa natural i d'uns  conreus i camins a punt de desaparèixer. Ben segur que interessarà a qualsevol habitant de la comarca de la Garrotxa,perquè és molt entretingut i divertit llegir..es una novel·la que conté nombroses referències al paisatge i hi apareixen topònims de la zona on vius, i et fa sentir l’acció molt propera i tens un sobresalt cada vegada que veus el nom del teu poble o d’un lloc on has estat recentment.

El preu de l’excursió son nomes 10 euros que (inclou guiatge, conferència de la Clara Garí l'anima mater de la Nau coclea i que a mes al final del dia ha preparat  un concert de l'acordionista de la comarca en  Manelic de Pera.. però Cal portar el pícnic i sobretot inscriure’s i reservar el sopar si desprès voleu  clara@naucoclea.com  o al telèfon  669395984

Ruta de 34 aparadors de la Taula és art per Barcelona

Es tracta d’una ruta d’aparadors per botigues de disseny i decoració,  antiquaris, galeries d’art , tallers i museus de Barcelona que organitza per segona vegada l’Associació per a l’Estudi del Moble i que te com a protagonista LA TAULA.

En aquesta ruta de 34 aparadors els comerços i entitats que hi participen escenifiquen la seva pròpia visió de la taula..

La taula que ha estat i serà un element protagonista de moments importants de la historia des d’on s’han segellat pactes i aliances, s’hi ha fet debats i evidentment tots i cadascú de nosaltres en algun moment hi hem fet grans celebracions culinàries..la taula diríem que es un protagonista quiet dels fets més quotidians del nostre dia a dia.

Be doncs la proposta simpàtica i inusual que ens fan des de l’associació per l’estudi del moble es visitar aparadors vistosos i agosarats de botigues com ara la botiga de disseny Vinçon,  la de roba Gratacós també a Passeig de Gracia, una sala de subhastes que es diu Arce, l’antiquari Artur Ramon o la galeria d’art de Miquel Alzueta, entre moltes d’altres. Aquesta ruta que aquest any te com ja he dit de protagonista la taula, ara fa dos anys va ser-ho Charles Darwin de qui celebràvem el 200 aniversari del seu naixement i el tema era ben diferent però també molt interessant..

 La ruta de la TAULA ÉS ART que avui us vull recomanar es podrà fer lliurement seguint un plànol o bé en les visites guiades pels diferents barris que ja s’han programat amb activitats complementàries  que cada botiga i entitats  participants aporten.

Si algú que ens està escoltant vol votar per algun aparadors participants ho pot fer via la web de la associació per l’estudi del Moble  I a mes des de la mateixa web podeu apuntar-vos a les visites guiades que són gratuïtes i obertes a tothom.  Us deixaré el telèfon i l’adreça d’email on fer-ho : info@estudidelmoble.com o bé trucant al telèfon de l’Associació per a l’Estudi del Moble 93 2052761

D’entrada dir que avui dijous a 2/4 de 6 la ruta d’aparadors de la taula és art serà per diferents botigues de Sant Gervasi.. 

I altres rutes previstes que es fan dimarts i dijous, els matins a les 11 i a les tardes a 2/4 de 6 fins l’1 de desembre, visitaran aparadors del barri gòtic, de l’Eixample, de Gracia, la cantonada Balmes-Diagonal i a mes visites puntuals al Museu de la Ceràmica del Palau de Pedralbes..

Karaoke underground amb Rachel Arieff

Avui us vull parlar d’un karaoke underground, un show de Broadway, una festa passada de voltes que es celebra cada dilluns a Barcelona i el primer dimecres de mes a Madrid.. Us vull parlar de l’ANTIKARAOKE…
Aixi és com la protagonista d’aquesta experiencia, l’americana Rachel Arieff presenta el seu espectacle… Ella és una cómica, una show woman divertida, ironica i frívola pero de forma molt intel.ligent que sap improvitzar i fer cantar al public que ve a la Sala Apolo del Paral-lel. A diferencia dels karaokes normals, aquest que s’anomena anti-karaoke te una qualitat de so igual a la d’un concert en directe amb un repertori de mes de 500 cançons a triar entre els millors hits de la historia del rock i del pop i a mes posa a disposició dels espontanis tota una taula d’atrezzo per transformarvos a l’escenari i convertir-vos per una estona en una estrella del rock and roll
Aquesta festassa fa 4 anys que es fa com deiem a Barcelona i ara a Madrid també i la gent que hi participa son una comunitat fantástica… activa.. inquieta…

Prepareu-vos doncs perque aquest dilluns a l’Apolo l’antikaraoke és especial Halloween.. i si normalment s’hi ajunten ben be 300 persones dilluns pot ser encara mes atapeit.. aixi que reserveu.vos cançons i aneu-hi d’hora.
Per acabar dir que la Rachel li va tant be la cosa que Paramount Comedy l’han contractat en veure el seu espectacle al Teatre Llantiol que es diu: COM SER FELIÇ CONSTANTMENT  i entre altres bogeries proposa “10 raons per posposar el suicidi…”

El fenomen fascinant dels Beatles a +Bernat

Perquè els Beatles i perquè fascinant.. ? doncs perquè una banda que va tenir una vida musical en comú de 10 anys i ara en fa 50 que va néixer ... encara es actualitat… !!
Es segueixen publicant llibres i fent tertúlies i escoltant en viu la seva música… i segueix emocionant a tothom...

Aquest divendres dia 21 d’octubre a 2/4 de 9 del vespre us proposo que ho comproveu venint a la llibreria +Bernat de Barcelona. Un espai polivalent que te 30 anys d’història i que a part de venda de llibres i diaris s’hi pot dinar, fer un cafè i fins i tot comprar una obra d’art.

Aquesta setmana hi ha retrats magnífics fets a l’època per Martin Frias a grans mites de la música moderna: Bowie, Iggy Pop, Jagger . I com us deia aquest divendres s’hi fa una tertúlia amb la directora de la revista Popular.1, la Bertha Yebra, que es una fan dels Stones, per tant entrarà en debat amb Carlos Carreras ex promotor de concerts, i gran amant dels Beatles..i farem repàs de les darreres novetats editorials que s’han publicat darrerament com ara un llibre de Federico Navarro que es diu “Buscando a Paul encontré a John” i va de les dones en la vida de John Lennon i de histories encara que sembli mentida...no han estat mai escoltades…  
La nit promet perquè certament hi ha tema per estona… També sentirem als Scarbeats que fan versions dels Beatles i els que us animeu també hi haurà una mica de karaoke al final.

Avui us vull deixar amb un tema especial dels Beatles.. es diu  A DAY IN THE LIFE i pertany al disc del Sargeant Peppers.. del 1967.. La gracia del tema, que no de la historia que es una mica trista i parla d’un amic del John Lennon que va morir en un accident de tràfic molt jove, és que la cançó va ser enregistrada amb una macro-orquesta de 40 musics que anaven disfressats amb mascares i nassos i va comptar amb un seguit de cares famoses que els van anar a veure com ara els mateixos Rolling Stones..

Art i creativitat digital a Art Futura 2011

Abans de Sonar (el festival de música avançada de Barcelona) ja existia ART FUTURA. Aquest any fa 20 anys i aquests dies podeu veure al CCCB un tast de les imatges de mes impacte en animació en 3D, videoclips i efectes especials.

A mes aquest any presenten nous documentals sobre la cultura digital un d’ells, The monster of nix compte en el repartiment amb les veus de Tom Waits i Terry Gilliam

ART FUTURA 2011 presenta el seu programa audiovisual en mes de 14 ciutats a part de Barcelona entre elles Bilbao, Buenos Aires, Madrid, Tenerife, Vigo, Segovia, Palma de Mallorca y Santiago de Chile.

Elíades Ochoa sonorama

Artesania, bon gust i molta elegància amb la Natalie Capell

Avui us vull presentar una botiga amb encant de fet es una botiga-taller que esta situat al barri del Born de Barcelona.  La seva propietaria la Natalie Capell el va obrir fa 9 anys amb un concepte com d’una joia que s’ha de descubrir, una mena de secret que ha corregut de boca en boca fins avui. A l’atelier de la Natalie hi trobareu vestits de nuvia artesanals, peces uniques catalogades i certificades, teixides, brodades, inspirades en les boutiques parisines de començament del segle XX … Son en general vestits molt romantics d’inspiracio vintage fets amb tul, seda, blondes.. L’atelier de moda de la Natalie es un lloc màgic.. com una película on hi ha moments de suspens… de misteri, música molt elegant, un entorn molt cinematografic…i femeni que aviat tindra punt de venda a la mateixa ciutat de París.

Superheavy, superbanda

Us volia parlar de Superheavy...Que és superheavy...? Doncs suposo que ja heu sentit una mica el soroll mediatic que ha fet darrerament un animal de rock and roll com el Mick Jagger.. Ara sen’s ha vestit de rosa amb un tratge espectacular i ha fet aquest nou grup amb musics com el Dave Stewart dels Euryhtmics (que també és el productor del Bono dels U2 o del mateix Jagger o la Katie Perry per dir-ne una altra)....

Doncs.. aquests dos grans musics: el Jagger i el Dave Stewart han fet banda SUPERHEAVY amb la jove cantant i promesa, Joss Stone , amb un fill del Bob Marley: Damian Marley i el compositor hindú A.R Rahman autor de la banda sonora, entre altres, de Slumdog Millionaire...i diuen que  és l’home que ha redefinit la musica india contemporània..

Entre tots ells sumen 11 grammy’s i aquest mes de setembre han publicat el seu primer disc. La qüestió del nom sembla que va ser idea del Mick Jagger que ho va decidir ..o va proposar quan triaven noms i es per la seva admiració pel campió del mon de pesos pesat Muhammad Ali. M’ha cridat l’atenció el disc... i la cançó i el video del tema que es diu Miracle Worker... per la seva idea del mestissatge, de la multiculturalitat..

Sembla que no s’han estat de res a l’hora d’enregistrarlo i han tingui un bon i generós pressupost ja que s’han passejat per a diferents països del mon: Los Angeles, el sud de França, la costa de Xipre, Turquia,  Miami, el Carib, la India..

I encara mes...  segons diu el Jagger quan ha enregistrat amb els Stones sempre ho ha fet amb les cançons preparades i escrites abans.. en canvi amb Superheavy la cosa va de jam sessions... També i per assegurar-se el tret el seu logo ha estat creat per Shepard Fairey, el dissenyador gràfic del pòster de la campanya de Barack Obama.... aquella amb el cartell de “ Hope” (esperança) que el va fer guanyar les eleccions..
El tema del video parla d’un bruixot que cura del mal d’amor a la Joss Stone.. el treballador miraculós .. the miracle worker

Francesc Garriga, es Ragtime

Avui us parlaré d’un poeta, que es diu Francesc Garriga que aquest vespre ha presentat a l’Horiginal de Barcelona el seu nou poemari titulat RAGTIME, es el desè ja de la seva llarga carrera i ho fa a l’editorial Alabatre de Barcelona que és prestigiosa per donar a conèixer noves o oblidades veus d’autors.

Us he triat un poema del nou llibre que segons sembla es el seu llibre mes íntim d’ell i on fa un revisió entre nostàlgica i rabiosa de la seva  vida que ell diu ara….ja pot mirar a distància…és rabiosa aquesta visió del Francesc davant de totes les coses que no ha pogut fer,  de tot allò que no ha sabut aprofitar o de disfrutar. Per tant es un passat que segons ens explica s’emmiralla constantment en el seu present esquerp…  

El Francesc Garriga s’ha dedicat durant molts anys a la docència i ha exercit de mestre de molts creadors coneguts i també ha estat col·laborador en alguns programes culturals de la ràdio i  de la televisió. Un home que sempre ha aportat una mirada crítica, un comentari àcid.... i també de vegades incòmode a  l’actualitat cultural del nostre país

¡com ha colgat la pols
les coses que he estimat!
fins el silenci és pols
i no me’n puc desfer.
que el vent estelli els arbres
sembrats en terres aspres
de fam i set. avui
repasso els dies bruts
de fang,
del fang que modelava les formes a l’atzar.
i torno als dits del terrisser
ninot de llim al capdavall dels somnis.


a l’altra punta d’aquest fil de vida, hi ha algú?
només que hi sigui.
no cal que digui res...
...que hi hagi algú que em senti
potser ja és prou
per fer real el meu discurs
i no saber-me un foraster que busca
camins de llum per boscos on la nit
s’enreda entre les branques del silenci.
Potser és en va ...que visc lligat al fil
del meu espai.
Almenys que sàpiga, qui sigui,
que SÍ que li he parlat, i que volia
respostes.

Nou disc en solitari de Susana Sheiman amb el trio d'Ignasi Terraza

George Michael actúa a Barcelona

Si teniu ganes de concert i dels bons us recomano GEORGE MICHAEL.. una icona del pop contemporani..que  presentarà la seva gira "Symphonica: The Orchestral Tour" a Barcelona dimarts que ve dia 27 al Palau Sant Jordi a les 10, un concert on cantarà una selecció dels seus temes i versionarà les seves cançons preferides d'altres artistes. No us ho perdeu…. Pels qui no el coneixeu en Georgios Kyriacos Panayiotou que com podeu imaginar te ascendencia grega.. aquest estiu ha fet 48 anys ha estat guanyador dues vegades dels Grammy, i segurament recordareu que va començar la seva carrera amb el duet Wham. Ha venut prop de 100 milions de discos a tot el món. Segur que heu ballat mes d’un dels seus exits.. el Faith tots l’hem ballat de valent però tambe segur qualsevol dels seus altres 4 discs en solitari que l’han convertit en l'artista més escoltat a la ràdio britànica durant les darreres dues dècades.

Xano, en blanc i negre

Aquesta setmana he retrobat un vell amic pintor que es diu XANO ARMENTER que demà (avui) dijous es presenta a dos quarts de vuit del vespre a la Galeria d’art ÀMBIT al Carrer Consell de Cent amb una faceta artística, algunes vegades poc reconeguda, i que els grans artistes de la plàstica practiquen o han practicat en la solitud del seu estudi i que no son gaire propensos a mostrar: es tracta de les anotacions, dibuixos, esbossos, que sovint omplen carpetes als estudis dels pintors.

Xano ARMENTER es un pintor format a l’escola Eina durant els anys 70,els anys 80 va viure al Lower East Side de Nova York i als 90 a Los Ángeles. Treballa a Barcelona des de fa uns anys i ell diu que quan dibuixa.. pensa…i per la gran quantitat de dibuixos que té a les seves carpetes  el Xano deu ser un gran pensador. Ell és un pintor abstracte fascinat per la figuració.

Aquest vespre veurem els esbossos fets amb aiguades, tinta xina, i realitzats sobre diferents papers, diferents mides i també sobre cartró. Aixi que si voleu acompanyar.me a veure “XANO en blanc i negre" us esperem a dos quarts de vuit a Ambit consell de cent 282 fins els 19 d’octubre.. 

Nueva empresa en Barcelona para los amantes de las biografias

Con el ánimo de vender muchas biografías y memorias de amigos, empresas o clubes.. ha nacido en Barcelona una nueva empresa : Memorias editoriales Sus precios oscilan entre los 3000 euros por una biografía de 100 paginas y una entrega de 12 libros o la opción de publicar una biografía de 200 páginas por 5000 euros.. Memorias editoriales también realizan trabajos especiales de mas extensión y tirada y con diseños exclusivos... Como bien decía Gabriel García Márquez:
"La vida no es lo que uno vive si no lo que recuerda de ella"

Villon, les balades... al Teatre del Raval amb Víctor Bocanegra

Víctor Bocanegra va néixer a Barcelona el 26 de maig de 1960. El 1978 guanya el concurs de cantautors Atticus, atorgat per un jurat format per Àngel Casas, i altres periodistes musicals. Toca durant 15 anys amb el grup Barucs, liderat pel guitarrista Miquel Àngel Núñez (fundador del mític grup de rock progressiu dels 70, Tapiman); el seu germà Joan Obiols toca la bateria, i el baix elèctric és el de Pep SolerPuig.  L’any 1981 entra en el grup de Pau Riba. El 1982 funda el seu propi grup, Víctor Combo, on interpreta íntegrament repertori propi, cançons en català amb influència del rock i del blues. Es presenten a la Cova del Drac.  L’any 1984 funda el grup Bocanegra amb Josep Sales a Santa Eugènia (Es Pla de Mallorca) en una estada a casa de Pete Sinfield i Mariona Rossell. Després d’una primera etapa en la qual col•laboren amb músics com Àngel Blázquez o Roberto Gamaza i realitzen dues gires per Catalunya amb el Circuit català de sales organitzat per la Generalitat de Catalunya, enregistren “Bocanegra U” (Onomaster,1986), amb Jordi Bonell, Steve De Swardt, Andreu Simon i Coque Vázquez. Posteriorment s’incorporen al grup Joan Vinyals i Cinto Bonell. El grup mereix una excel•lent acollida de crítica i públic, i es presenta al Festival del Grec, La Mercè i arreu de Catalunya. L’any 1988 Víctor Bocanegra dissol el grup i marxa a l’estranger. Bocanegra farà una breu reaparició el setembre de 1992, a la sala Europa de Lleida i al Sot del Migdia, dins el festival de la Mercè 92. Pepe Sales inicia una carrera en solitari fins a la seva mort (1994). El gener del 2003 reapareix Víctor Bocanegra a la sala Harlem de Barcelona per retre homenatge a Sales, acompanyat per Joan Vinyals a la guitarra. El febrer del 2005 actuen al centre cívic Cotxeres Borrell, i el mes d’abril apareix el disc “Bloc de lírica dura”, amb lletres de Josep Sales i en homenatge a l’artista desaparegut. En el disc hi col•laboren músics com Joan Vinyals, David Xirgu, Hernán Flores, entre d’altres, en una edició d’ Agharta produïda per Maurici Villavecchia. Després de girar amb la banda que va gravar el “Bloc de lírica dura” en el circuit “Ressons”, la tardor-hivern del 2006, es tanca (entrant i sortint) amb Joan Vinyals l’hivern-primavera del 2007 per maquetar nou material. Part d’aquest material constitueix les FONOGRAFIES, gravades el juliol del 2008 al Poble Nou, produïdes per Cece Giannotti, amb la base rítmica de Pere Foved i Joe Lewis, i altres col·laboracions de gran vàlua. S’edita el CD a Agharta el desembre del 2008.

Objetos de deseo a Barcelona

Sorpreses d’aquesta setmana??....Doncs.. una botiga creada el 2008 .. ara fa 3 anys ja.. que es diu OBJETO DE DESEO al carrer de Balmes de Barcelona cantonada amb Laforja… cantonada tota de vidre per poder veure be el que hi ha dins.. I que hi ha? Doncs objectes de decoració , de curiositats que no existeixen a cap mes aparador de la ciutat…

Es una d’aquelles botigues que com diu el seu creador Jordi Subietas al final del dia queda amb els vidres totalment marcats amb les empremtes de la gent que hi posa el nas per mirar des de fora, les ditades I fins I tot la forma de la cara…. I es que a Objeto de deseo hi ha peces que venen de 35 països dels 5 continents: ceràmica, porcellana, vidre, fusta, metall….

Son petits bodegons fets amb humor I amb un gust exquisit.. tan es així que molts estilistes que munten portades de revistes o han de crear un entorn original per una fotografia o arquitectes I decoradors, I per suposat clients agosarats I divertits que busquen corprendre amb un regal diferent no us ho podeu perdre..

17/9 : Mary Gauthier a Mc Cabes, Santa Monica, CA

                                                                        http://www.marygauthier.com/

Un descobriment: el futur Museu de la Terracotta a la Bisbal d'Empordà

Aquest estiu hi hem vist una mostra molt interessant que es diu: 'Ceràmica i Arquitectura. Els Coromina, Rafael Masó i la gènesi de la Gabarra'..De fet pels que no ho sapiguen la ceràmica que recobreix la casa Batlló de Barcelona va ser el.laborada a la Gabarra, una fàbrica que s'emmarca dins el moviment de renovació estètica i tècnica de la ceràmica de la Bisbal que es va produir a final del segle XIX i principi del segle XX, i que va estimular l'aparició d'altres manufactures alternatives enfront la terrisseria tradicional, com ara la ceràmica artística i decorativa de tipus modernista i la ceràmica arquitectònica.

Dissabte 24 de setembre. (20h)“Portes Obertes al magatzem de Terracotta Museu”
conscient de la importància del fons que custodia , Terracotta Museu ens ofereix de manera excepcional una visita guiada  els nous magatzems i el seu fons  museïstic. Els visitants podran gaudir de les col·leccions que no han estan exposades habitualment i formen part de la riquesa inèdita d’aquest Museu.
Reserva prèvia a: Terracotta Museu  tel: 972 64 20 57 o a l’Oficina de turisme tel: 972 64 55 00
Places limitades.   

Segons expliquen al Museu, dins d'aquesta renovació de la ceràmica bisbalenca destaca la nissaga dels Coromina i, en particular les figures del professor de dibuix Joan Coromina Pujol i els seus dos fills grans, Joan Baptista i Alfons. Ells dos, juntament amb l'arquitecte Rafael Masó van fundar el març de 1911 La Gabarra, manufactura orientada a la producció de ceràmica envernissada per a revestiments i ornamentació arquitectònica… Ara el Terracotta Museu vol ser una proposta d'interpretació de tot un sistema socioeconòmic plenament actual, lligat a l'extracció, transformació, comercialització de la ceràmica, un model social que històricament ha comportat unes pautes socials i culturals específiques. Actualment està immers en la tercera i darrera fase de remodelació. Així el Terracotta Museu té com a finalitat conservar i difondre el patrimoni científic, tècnic i industrial de la ceràmica bisbalenca, donar a conèixer el procés d'industrialització i fomentar el coneixement de la ciència i tècnica actuals.

Recitals de poesia juliol i lectures d'estiu amb autors de LaBreu Edicions

Dimecres 20 de juliol la Llibreria Saltamartí i LaBreu Edicions hem preparat un tast poètic a l'hora baixa, quan arriba la fresca, amb els poetes :

Jordi Vintró LA BASSA DE LES OQUES
Ernest Farrés ELS EFECTES IMPREVISIBLES DEL CAMPS MAGNÈTICS
Tomàs Arias ODI SOBRE TELA

al RACÓ D'EN GUAL a Rambla de Badalona, al costat de l'Escola del Mar

Dijous 21 de juliol:

Tomàs Arias recitarà a la llibreria Abacus de Terrassa (c/Font Vella 72-78 ) a les 19,00 h

 Marc Romera, dins el cicle poètic "Primavera d'estiu", recitarà amb Lluís Calvo i Mireia Calafell a les 21 h (c/Riego,35, Sants-Barcelona)

 I per assaborir les vacances res millor que combinar un bon lloc amb la lectura d'Una espia a casa de l'amor d'Anaïs Nin i A butxacades de Joan Todó, dels quals us enviem links de ressenyes:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3908746/20110712/lectures-destiu-espia-casa-lamor.html

http://hoteldilluns.blogspot.com/2011/03/el-cataleg-de-joan-todo.html

From B to B: Àngels Margarit and Thomas Hauert

FESTIVAL GREC 2011
MERCAT DE LES FLORS, Barcelona.
22nd, 23rd and 24th July at 21 h

From B to B
Àngels Margarit and Thomas Hauert
The two choreographers share a deep love for movement, a taste for a certain physical virtuosity, a special sensitivity for space, a way of creating a universe of changing textures, dynamics, and surprising constellations.

Tanzwerkstatt Europa
Muffathalle, Munich (Germany)
12th August 2011
Festival La Bâtie
Théâtre de Grütli, Geneve (Switzerland)
13th and 14th September 2011
TNT - Dansa
Terrassa (Spain)
29th September 2011

Théâtre de la Bastille
París (France)
6th, 7th, 8th and 9th October 2011

From B to B a production by Àngels Margarit / cia. Mudances and ZOO - Thomas Hauert,
in coproduction with Festival Grec 2011, Barcelona (Spain), and Festival La Bâtie, Geneve (Switzerland),
in collaboration with CAET-Terrassa (Spain).

[+ info] - From B to B

Other projects

CARTOGRAFIA #4 - SITE SPECIFIC
Festival Plastique Danse Flore
Versailles (France)
17th and 18th September 2011

SOLO PER A HABITACIÓ D'HOTEL (Solo for a hotel room)
Festival BAD
Bilbao (Spain)
28th and 29th October 2011

m.a.p. - mudances aula pedagògica

Àngels Margarit
Technique class + Mudances repertoire workshop
from 21st November to 2nd Desember 2011

Kirstie Simson
Improvisation - The art of listening
from 19th to 23rd Desember 2011

[+ info] - m.a.p.

Huguette Martel new book

Huguette Martel has been a painter and a writer. Her specialty has been a series of paintings for which she then writes a story and puts it all together. Often her paintings have a one or two sentence story at the bottom. Her first sale was to the New Yorker where she published the sort of panel stories that have become so popular today, thirty years later!

Here is the link to her book which I published for her on Blurb.com. It is in French but the English version is coming soon. You can scroll through the whole book. It might look like a children's book but it isn't; perhaps it's a book for us adults in our second childhood!

CAMPEONATO DE FUTBOLÍN FEMENINO en OTRASCOSAS

El miércoles 13 de Julio, en Otrascosas de VILLARROSÀS: CAMPEONATO DE FUTBOLÍN SÓLO PARA CHICAS. El campeonato se jugará por parejas. Puedes enviar un mail a otrascosas@villarrosas.com con los nombres que formarán la pareja antes del 13 de Julio, o venir directamente con tu pareja el mismo día. Incluso puedes venir sola y buscar a alguien que esté en tu misma situación. Aunque lo más recomendable es la primera opción.
-El número máximo de parejas para este torneo es de 32. De esta forma se jugarán 5 rondas: primera ronda, segunda ronda, cuartos de final, semifinales y final.

-Cada partido se jugará al mejor de 9 goles, es decir, el primero que llegue a 5. Eso sí, esta norma puede cambiar en función del número de parejas.

-Las campeonas y subcampeonas recibirán un trofeo y un premio por cortesía de RS Barceona y Estrella Damm.

-Y lo más importante, es un campeonato especialmente para chicas. Los chicos podéis venir a animar o estudiar el *.

-*Posible combinación de parejas por orden de preferencia:

1. Chica + chica

2. Chico + chica

3. Chico disfrazado de chica + chico disfrazado de chica

Otrascosas de Villarrosàs: Via Laietana 64. Principal. 08003. Barcelona

McCabe's in Santa Monica, California

McCabe's is a musical instrument store in Santa Monica, California, opened in 1958. Specializes in acoustic and folk instruments: guitars, banjos, mandolins, dulcimers (both hammered and plucked), fiddles, psaltries, bouzoukis, sitars, ouds, ethnic percussion ... electrics and amps. McCabe's sell, fix and teach, and has all the stuff that anyone would need to go with, including thousands of books and recordings. It's a nice, comfortable place to visit and try things out. And every weekend, they have a great bunch of shows... As an example last Friday & Saturday they've had JOHN DOE & JILL SOBULE plus special guests SEAN WHEELER & ZANDER SCHLOSS made a performance on the guitar shop. Doe and Sobule are each well known as solo performers, but they have collaborated on a remarkable new project called A Day At The Pass, and are touring together in support of it. Recorded in a single day, and featuring guest stars we're not allowed to mention, the album brings together Doe and Sobule's singing and songwriting talents to create a whole that is even greater than the sum of its considerable parts. Opening each evening will be another interesting duo. Based on the resumes of vocalist Sean Wheeler (Throw Rag) and multi-instrumentalist Zander Schloss (Circle Jerks, Weirdos, Joe Strummer), you might expect a raucous sound, but this twosome plays a hybrid of folk, country, pop, ragtime, bluegrass, and gospel that includes all the frenzied energy and spirit of the duo's aforementioned bands, executed with a soulful dash of Americana charm not often heard west of the Mississippi.

Pedro by Elena Travers

This is my new acquisition, it is the work of an artist based in London who's beautiful gift is to translate plasticity to every single creation.. This is a piece created on the late nineties of the past century.

COOKBOOKS. Inventari provisional 1999-2011

L’exposició de Carlos Pazos al Museu de l’Empordà mostra els quaderns, inèdits fins avui excepte algunes poques pàgines publicades en un llibre, i que presenten dues constants de les seves creacions:  l’autorretrat; la música rock i el que Carlos Pazos considera gairebé un mestre, Elvis Presley; Mickey Mousse; Cotlliure; trossos de carn; sabates femenines; cors; dentadures; elefants; pollastres; porcs; rèptils; referències al món de l’art... i una sexualitat que és omnipresent, crua i alhora exuberant amb imatges que sovint ratllen la pornografia. Aquestes obsessions personals, són presentades mitjançant un humor intel·ligent i provocador que fa gala de la ironia, els jocs de paraules i les metàfores..        

Del 9 de juliol al 16 d’octubre de 2011

Mi primera entrada... my first entry

LA CANTANTE LADY GAGA VISTE DE LYDIA DELGADO EN UNA PRODUCCIÓN PARA ROLLING STONE USA

§  Se trata de un vestido color champagne de inspiración romántica y juego de transparencias, perteneciente a la colección Primavera-Verano 2011

§  Nicola Formichetti, estilista de la cantante, seleccionó el modelo

Madrid, 28 de junio de 2011.- La diseñadora Lydia Delgado ha participado en el número de julio de la revista Rolling Stone en su edición USA, concretamente en una producción con la inigualable artista Lady Gaga, firmada por el fotógrafo Ryan McGinley (www.rollingstone.com/music/photos/exclusive-photos-lady-gagas-rolling-stone-photo-shoot-20110524/0659358)

El estilista de la cantante, Nicola Fornichetti (Director Creativo de Mugler y Director de Moda en Vogue Hommes Japan y Uniqlo), que seguía desde hace tiempo la trayectoria de Lydia Delgado a través de varios sites sobre tendencias, se puso en contacto con la marca para seleccionar varios looks para este reportaje.  

Finalmente el vestido elegido, que corresponde a la colección Primavera-Verano 2011, se caracteriza por su corte romántico y su juego de transparencias. Gasa y raso son los materiales predominantes de este vestido delicado y vaporoso, con el que Lady Gaga posa en un jardín verde, bucólico y por lo que se intuye en la foto, secreto y melancólico.